Available in

(1) (7) (1)/ca (7)/ca (1)/es (7)/es (1)/fr (7)/fr (1)/it (1)/ja (7)/ja (1)/pl (7)/pl

Contents

NOM

po4a − marc de treball per traduir documentació i d’altre material

Introducció

L’objectiu del projecte po4a (po per a tot) és facilitar la traducció (i sobretot el manteniment de les traduccions) utilitzant les eines de gettext en àrees on no eren d’esperar, com ara en la documentació.

Taula de continguts

Aquest document està organitzat d’aquesta forma:
1 Per què he d’utilitzar po4a? Per a què serveix?

Aquest capítol introductori explica la motivació del projecte i la seva filosofia. Hauria de llegir-lo primer si està en el procés d’avaluació de po4a per a les seves pròpies traduccions.

2 Com fer servir po4a?

Aquest capítol és com un manual de referència on s’intenten contestar les preguntes dels usuaris, i se’ls ofereix una idea general del procés. Això introdueix a la forma de fer les coses amb po4a i serveix com a documentació introductòria de les eines específiques.
Com començar una nova traducció?
Com es transforma la traducció de tornada a un arxiu de
documentació?
Com actualitzar una traducció amb po4a?
Com convertir una traducció pre-existent a po4a?
Com afegir text extra a la traducció (com ara el nom del
traductor)?
Com fer tot això en una sola invocació al programa?
HOWTO
customize po4a?

3 Com funciona?

Aquest capítol ofereix una breu explicació del funcionament intern de po4a, de manera que es pugui sentir més segur per ajudar-nos a mantenir-lo i a millorar-lo. També el pot ajudar a entendre perquè no fa el què esperava, i com solucionar problemes.

4 PMF

Aquest capítol agrupa les Preguntes Més Freqüents. De fet, la majoria de preguntes actuals es poden formular d’aquesta manera: "Per què s’ha dissenyat d’aquesta forma i no d’una altra?" Si pensa que po4a no és la solució ideal per a la traducció de documentació, hauria de considerar llegir-se aquesta secció. Si no respon les seves preguntes, contacti amb nosaltres a la llista de correu <po4a−devel [AT] lists.org>. Volem saber la seva opinió.

5 Notes específiques dels mòduls

Aquest capítol presenta els punts específics de cada mòdul ja sigui des del punt de vista del traductor com des del de l’autor original. Llegeixi això per aprendre la sintaxi que es trobarà quan tradueixi textos amb un mòdul, o les regles que ha de seguir en el document original per facilitar la vida del traductor.

Actualment, aquesta secció no forma part d’aquest document. En realitat, això es troba a la documentació de cada mòdul. Així s’ajuda a assegurar que la informació estigui actualitzada al mantenir la documentació i el codi junts.

Per què he d’utilitzar po4a? Per a què serveix?

M’agrada la idea del programari de codi obert, cosa que fa possible que tot el món pugui accedir al programari i al seu propi codi font. Però al ser Francès, sóc ben conscient que la llicència no és la única restricció de la llibertat del programari: Els programes lliures no traduïts són inservibles per als qui no són de parla anglesa, i encara queda força feina per fer-los disponibles a tothom.

La percepció d’aquesta situació pels responsables del programari lliure ha millorat dràsticament recentment. Nosaltres, com a traductors, hem guanyat la primera batalla i hem convençut a tot al món de la importància de les traduccions. Però per desgràcia, aquesta era la part fàcil. Ara hem de posar-nos en marxa i començar a traduir.

Actualment el programari lliure es beneficia d’un nivell decent de traducció, gràcies al meravellós paquet d’eines gettext. Aquest pot extreure les cadenes a traduir d’un programa, presentar-les en un format uniforme als traductors, i després utilitzar el resultat del seu treball en temps d’execució per mostrar els missatges traduïts a l’usuari.

Però la situació és bastant diferent pel que fa a la documentació. Molt sovint, la documentació traduïda no és suficientment visible (no es distribueix com a part del programa), només parcialment, o no està actualitzada. La darrera situació és la pitjor de totes. Per als usuaris, les traduccions antiquades poden ser pitjors que si no existís la traducció, si descriuen vells comportaments del programa que ja no s’utilitzen.

El problema a solucionar
Traduir documentació per sí sola no és molt difícil. Els textos són bastant més llargs que els missatges de programa, i per tant, tarden més a traduir-se. De tota manera, no es necessiten coneixements tècnics fer fer-ho. La part més difícil arriba quan la feina s’ha de mantenir. Detectar quines parts han canviat i necessiten ser actualitzades és molt difícil, ja que comporta errors desagradables. Crec que això explica per què tantes de les traduccions que hi ha escampades pel món estan antiquades.

Les respostes de po4a
Per tant, l’objectiu de po4a es fer mantenible la traducció de la documentació. La idea és reutilitzar la metodologia de gettext en aquest nou camp. Com en gettext, s’extreuen els textos del lloc original per tal de presentar-los als traductors en un format uniforme. Les eines clàssiques de gettext ajuden a mantenir la feina actualitzada quan surt una nova versió de l’original. Però a diferència del model clàssic de gettext, les traduccions es re-injecten a l’estructura del document original, de forma que poden ser processades i distribuïdes igual que la versió anglesa.

Gràcies a això, és més fàcil descobrir quines parts del document han canviat i necessiten ser actualitzades. Un altre punt fort és que les eines faran pràcticament tota la feina quan l’estructura del document original es torni a organitzar i quan alguns capítols es moguin, s’ajuntin o se separin. Al extreure el text a traduir de l’estructura del document, també el manté lluny de la complexitat del formateig de text i redueix les oportunitats de danyar el document (encara que no li impedeixin completament de fer-ho).

Si us plau, llegeixi també les PMF més avall en aquest document per a una llista més completa d’avantatges i desavantatges d’aquesta solució.

Formats suportats
Actualment, s’ha implementat satisfactòriament aquesta aproximació en alguns formats de text:

man

The good old manual pages’ format, used by so much programs out there. The po4a support is very welcome here since this format is somewhat difficult to use and not really friendly to the newbies. The Locale::Po4a::Man(3pm) module also supports the mdoc format, used by the BSD man pages (they are also quite common on Linux).

pod

Aquest és el format de Documentació Online de Perl. El llenguatge i les seves mateixes extensions estan documentades així, igual que la majoria de guions de Perl. Al barrejar-lo en el mateix fitxer és més fàcil mantenir la documentació propera al codi actual. Facilita la vida del programador, però per desgràcia, no la del traductor.

sgml

Encara que avui en dia gairebé hagi estat substituït per XML , aquest format encara s’utilitza habitualment per documents més extensos que algunes pantalles. Aquest permet fer llibres complets. Actualitzar una traducció de documents tan llargs pot ser realment un malson. Sovint diff es torna inservible quan s’ha reindentat el text original després de l’actualització. Afortunadament, po4a el pot ajudar en aquest procés.

Actualment, només suporta els DTD de debiandoc i de docbook, però és realment fàcil afegir suport per alguns de nous. Fins i tot, és possible utilitzar po4a en un dtd desconegut de sgml sense canviar el codi, passant la informació necessària a la línia de comandes. Consulti <Locale::Po4a::Sgml(3pm)> per a més detalls.

TeX / LaTeX

The LaTeX format is a major documentation format used in the Free Software world and for publications. The Locale::Po4a::LaTeX(3pm) module was tested with the Python documentation, a book and some presentations.

texinfo

All the GNU documentation is written in this format (that’s even one of the requirement to become an official GNU project). The support for Locale::Po4a::Texinfo(3pm) in po4a is still at the beginning. Please report bugs and feature requests.

xml

The XML format is a base format for many documentation formats.

Currently, the docbook DTD is supported by po4a. See Locale::Po4a::Docbook(3pm) for details.

altres

Po4a també pot tractar algus formats estranys o específics, de la mateixa manera que la documentació de les opcions de compilació del kernel 2.4.x o els diagrames produïts per l’eina dia. Afegir-ne un de nou sol ser una tasca molt fàcil i la tasca principal és aconseguir un analitzador pel seu format. Consulti Locale::Po4a::TransTractor(3pm) per més informació.

Formats no suportats
Unfortunately, po4a still lacks support for several documentation formats.

There is a whole bunch of other formats we would like to support in po4a, and not only documentation ones. Indeed, we aim at plugging all "market holes" left by the classical gettext tools. It encompass package descriptions (deb and rpm), package installation scripts questions, package changelogs, and all specialized file formats used by the programs such as game scenarios or wine resource files.

Com fer servir po4a?

Aquest capítol és com un manual de referència on s’intenten contestar les preguntes dels usuaris, i se’ls ofereix una idea general del procés. Això introdueix a la forma de fer les coses amb po4a i serveix com a documentació introductòria de les eines específiques.

Visió esquemàtica
The following schema gives an overview of the process of translating documentation using po4a. Do not be afraid by its apparent complexity, it comes from the fact that the whole process is represented here. Once you converted your project to po4a, only the right part of the graphic is relevant.

Note that "master.doc" is taken as an example for the documentation to be translated and "translation.doc" is the corresponding translated text. The suffix could be ".pod", ".xml", or ".sgml" depending on its format. Each part of the picture will be detailed in the next sections.

                                   master.doc
                                       |
                                       V
     +<−−−−−<−−−−+<−−−−−<−−−−−<−−−−−−−−+−−−−−−−>−−−−−−−−>−−−−−−−+
     :           |                     |                        :
{translation}    |         { update of master.doc }             :
     :           |                     |                        :
   XX.doc        |                     V                        V
(optional)       |                 master.doc −>−−−−−−−−>−−−−−−>+
     :           |                   (new)                      |
     V           V                     |                        |
  [po4a−gettextize]   doc.XX.po−−−>+   |                        |
          |            (old)       |   |                        |
          |              ^         V   V                        |
          |              |     [po4a−updatepo]                  |
          V              |           |                          V
   translation.pot       ^           V                          |
          |              |         doc.XX.po                    |
          |              |         (fuzzy)                      |
   { translation }       |           |                          |
          |              ^           V                          V
          |              |     {manual editing}                 |
          |              |           |                          |
          V              |           V                          V
      doc.XX.po −−−>−−−−>+<−−−<−−−− doc.XX.po   addendum     master.doc
      (initial)                   (up−to−date) (optional)   (up−to−date)
          :                          |            |             |
          :                          V            |             |
          +−−−−−>−−−−−>−−−−−>−−−−−−> +            |             |
                                     |            |             |
                                     V            V             V
                                     +−−−−−−>−−−−−+−−−−−−<−−−−−−+
                                                  |
                                                  V
                                           [po4a−translate]
                                                  |
                                                  V
                                                XX.doc
                                            (up−to−date)

A la part esquerra s’hi mostra la conversió d’una traducció que no utilitza po4a a aquest sistema. A dalt de la part dreta s’hi representa l’acció de l’autor original (actualitzar la documentació). Al mig de la part dreta s’hi simbolitzen les accions automàtiques de po4a. S’extrau el nou material i es compara amb la traducció existent. Es troben les parts que no han canviat, i es fa servir la traducció prèvia. Les parts parcialment modificades també es connecten a la traducció anterior, però se li afegeix un marcador indicant que la traducció s’ha d’actualitzar. La part de baix de la figura mostra com es construeix el document formatejat.

Actualment, com a traductor, la única operació manual que hauria de fer-se és la part marcada {edició manual}. Sí, ho sento, però po4a ajuda a traduir. No tradueix res sol...

Com començar una nova traducció?
Aquesta secció presenta els passos necessaris per començar una nova traducció amb po4a. Els refinaments involucrats a la conversió d’un projecte existent al d’aquest sistema es detallen a la secció pertinent.

Per començar una nova traducció utilitzant po4a, ha de seguir els següents passos:

Extract the text which have to be translated from the original <master.doc> document into a new translation template <translation.pot> file (the gettext format). For that, use the po4a−gettextize program this way:

  $ po4a−gettextize −f <format> −m <principal.doc> −p <traducció.pot>

<format> is naturally the format used in the master.doc document. As expected, the output goes into translation.pot. Please refer to po4a−gettextize(1) for more details about the existing options.

Ara toca traduir el que toca. Per això, canviï el nom del fitxer pot a doc.XX.po, per exemple (on XX és el codi ISO639 de l’idioma al que estigui traduint, per exemple "fr" pel francès), i editi el fitxer resultant. Sovint és bona idea no anomenar el fitxer XX .po per evitar confusions amb la traducció dels missatges de programa però això és cosa seva. No s’oblidi d’actualitzar les capçaleres dels fitxers po, són importants.

La traducció en qüestió es pot fer amb el mode po d’Emacs o kbabek (basat en KDE ) o granslator (basat en GNOME ), o qualsevol programa que prefereixi. Fins i tot el clàssic vi pot servir, encara que no tingui un mode especialitzat per aquesta tasca.

Si desitja aprendre més, definitivament ha de consultar la documentació de gettext, disponible en el paquet gettext-doc.

Com es transforma la traducció de tornada a un arxiu de documentació?
Un cop hagi acabat la traducció, voldrà obtenir la documentació traduïda i distribuir-la als usuaris junt amb l’original. Per fer-ho, utilitzi el programa po4a−translate(1) així (on XX és el codi de l’idioma):

  $ po4a−translate −f <format> −m <master.doc> −p <doc.XX.po> −l <XX.doc>

As before, <format> is the format used in the master.doc document. But this time, the po file provided with the −p flag is part of the input. This is your translation. The output goes into XX .doc.

Consulti po4a−translate(1) per més detalls.

Com actualitzar una traducció amb po4a?
To update your translation when the original master.doc file has changed, use the po4a−updatepo(1) program like that:

  $ po4a−updatepo −f <format> −m <new_master.doc> −p <old_doc.XX.po>

(Consulti po4a−updatepo(1) per més detalls)

Naturalment, el nou paràgraf del document no es traduirà màgicament al fitxer "po" amb aquesta operació, i necessitarà actualitzar l’arxiu "po" manualment. Tanmateix, pot haver de refer les traduccions dels paràgrafs que s’hagin modificat una mica. Per assegurar que no s’oblidi de cap, es marquen com a "difuses" durant el procés, i s’haurà de treure la marca abans que pugui utilitzar la traducció a po4a−translate. De la mateixa manera que per a la traducció inicial, aquí és millor fer servir el seu editor po preferit.

Un cop el seu fitxer "po" estigui altra vegada actualitzat, sense cap cadena per traduir ni cadenes difuses, pot generar el fitxer de documentació traduït, tal i com s’ha explicat a la secció anterior.

Com convertir una traducció pre-existent a po4a?
Often, you used to translate manually the document happily until a major reorganization of the original master.doc document happened. Then, after some unpleasant tries with diff or similar tools, you want to convert to po4a. But of course, you don’t want to loose your existing translation in the process. Don’t worry, this case is also handled by po4a tools and is called gettextization.

La gràcia està en que tant el document traduït com l’original tinguin la mateixa estructura de manera que les eines puguin encaixar els continguts correctament.

Si està de sort (és a dir, si les estructures dels documents encaixen a la perfecció), tot funcionarà correctament i haurà acabat en pocs segons. En cas contrari, haurà d’entendre per què aquest procés té un nom tan espantós, i hauria d’estar preparat per a una mica de feina de grunyits. De totes maneres, recordi que aquest és el preu que ha de pagar per aconseguir després la comoditat de po4a. I la part bona és que només haurà de fer-ho una vegada.

No puc emfatitzar-ho més. Per facilitar el procés, és important trobar la versió exacta que es va utilitzar a la traducció. La millor situació és dóna quan es va anotar quina revisió del cvs es va fer servir per a la traducció i no es va modificar durant el procés de traducció, de manera que la pugui utilitzar.

No funcionarà bé si utilitza el text original actualitzat amb la traducció antiga. És un procés possible, però més difícil, i realment s’ha d’evitar sempre que sigui possible. De fet, imagino que si no aconsegueix trobar el text original, la millor solució és trobar a algú que faci la gettextització per vostè (però jo no, si us plau ;).

Potser sóc massa catastrofista. Per molt que les coses vagin malament, segueix sent molt més ràpid que traduir-ho tot altra vegada. Jo vaig fer la gettextització de la traducció al francès existent de la documentació de Perl en un dia, encara que les coses van anar malament. Eren més de dos megabytes de text, i una traducció nova hagués pogut durar mesos com a mínim.

Let me explain the basis of the procedure first and I will come back on hints to achieve it when the process goes wrong. To ease comprehension, let’s use above example once again.

Once you have the old master.doc again which matches with the translation XX .doc, the gettextization can be done directly to the po file doc.XX.po without manual translation of translation.pot file:

 $ po4a−gettextize −f <format> −m <old_master.doc> −l <XX.doc> −p <doc.XX.po>

Si està de sort, això és tot. Ha convertit la seva antiga traducció a po4a i ja pot començar amb la tasca d’actualització. Simplement segueixi el procés explicat unes seccions abans per sincronitzar el seu arxiu po amb el document original més nou, i actualitzi la traducció segons convingui.

Tingui en compte que, encara que tot sembli haver anat bé, encara es poden produir alguns errors en aquest procés. Això és degut a que po4a no és capaç d’entendre el text per assegurar-se que la traducció es refereix a l’original. És per això que les cadenes es marquen com a "difuses" durant el procés. Haurà de comprovar cuidadosament cada cadena abans d’eliminar la marca.

Sovint, les estructures dels documents no encaixen a la perfecció, impedint a po4a−gettextize realitzar la seva tasca. Arribat a aquest punt, tot el joc es trasllada a la edició dels fitxers per fer encaixar les seves maleïdes estructures.

El pot ajudar llegir la secció "Gettextització: com funciona?" de més avall. La comprensió del funcionament intern del procés l’ajudarà a fer-lo funcionar. El milor és que po4a−gettextize dóna molta informació quan alguna cosa no ha anat bé. Primer, apuntarà on s’ha trobat la discrepància d’estructures en els documents. Després mostrarà les cadenes que no encaixen, la seva posició en el text, i el tipus de cadascuna. A més a més, el fitxer po generat fins al moment es guardarà a gettextization.failed.po.

Borreu totes les parts extres de les traduccions, com per exemple la secció on s’especifiqui el nom del traductor, o els agraïments de gent que ha col·laborat a la traducció. Els apèndix, descrits a la següent secció, li permetran afegir de nou aquests continguts.

No dubti a editar tant l’original com la traducció. El més important és aconseguir el fitxer po. Ja tindrà temps d’actualitzar-lo més tard. Un cop dit això, és preferible editar la traducció quan es puguin editar els dos, ja que això facilita les coses un cop s’acabi la gettextització.

Si fa falta, si algunes parts no estaven traduïdes, elimini-les de l’original. Quan més endavant sincronitzi el fitxer po, tornaran a apareixer per sí soles.

Si ha canviat una mica l’estructura (per ajuntar dos paràgrafs, o partir-ne algun), desfaci els canvis. Si hi ha problemes amb l’original, hauria d’informar l’autor original. Arreglar-ho a la traducció només ho arregla per una part de la comunitat. I a més, és impossible quan utilitza po4a ;)

Sometimes, the paragraph content does match, but their types don’t. Fixing it is rather format-dependant. In pod and man, it often comes from the fact that one of the two contains a line beginning with a white space where the other doesn’t. In those formats, such paragraph cannot be wrapped and thus become a different type. Just remove the space and you are fine. It may also be a typo in the tag name.

A més a més, dos paràgrafs poden ajuntar-se en el pot quan la línea de separació conté alguns espais, o quan no hi ha una línia de separació abans de la línia =item i del contingut de l’element.

A vegades, hi ha una desincronització entre els fitxers, i la traducció s’encaixa a un paràgraf original equivocat. Aquest és un signe de que realment ja hi havia un problema abans. Comprovi gettextization.failed.po per veure quan comença la desincronització, i arreglar-ho allà.

A vegades li pot donar la impressió que po4a s’ha menjat algunes parts del text, ja sigui de l’original o de la traducció. gettextization.failed.po indica que ambdós encaixaven correctament, i després ha fallat perquè intentava encaixar un paràgraf amb l’anterior o el posterior al correcte, com si el correcte hagués desaparegut. Maleeixi po4a com jo vaig fer el primer cop que em va passar. Abundantment.

Aquesta situació és deguda a que el mateix paràgraf es repeteix al llarg del document. En aquest cas, no es crea una nova entrada al fitxer po, sinó que se li afegeix una nova referència i la ja existent.

Per tant, quan el mateix paràgraf apareix dos cops a l’original però no està traduït exactament igual cada cop, tindrà la sensació que ha desaparegut un paràgraf de l’original. Simplement elimini la nova traducció. Si creu que la segona traducció és millor, tregui-la d’on està, i substitueixi-la a la primera.

En el cas contrari, si hi ha dos paràgrafs semblants però diferents que es van traduir de la mateixa forma, li pot donar la impressió que ha desaparegut un paràgraf de la traducció. La solució és afegir una cadena estúpida al paràgraf original (quelcom com "sóc diferent") per solucionar-ho. No s’espanti. Aquestes coses desapareixeran durant la sincronització, i quan el text afegit sigui suficientment curt, gettext encaixarà la seva traducció amb el text existent (marcant-lo com a difús, però no importa, ja que totes les cadenes es marquen com a difuses durant la gettextització).

Amb una mica de sort, aquests trucs l’ajudaran a realitzar la seva gettextització i a obtenir el seu estimat fitxer po. Ara estarà preparat per sincronitzar el seu fitxer i començar la traducció. Tingui en compte, que en textos grans, la primera sincronització pot tardar força temps.

Per exemple, el primer po4a−updatepo de la traducció al francès de la documentació de Perl (un fitxer po de 5.5Mb) va tardar dos dies aproximadament en una màquina G5 a 1Ghz. Sí, 48 hores, però les següents vegades tan sols tardava una dotzena de segons al meu portàtil vell. Això és perquè la primera vegada, la majoria de msgids del fitxer po no encaixen amb cap altre dels del fitxer pot. Això obliga a gettext a buscar la cadena més semblant utilitzant un costós algorisme de proximitat de cadenes.

Com afegir text extra a la traducció (com ara el nom del traductor)?
Degut a l’ús de gettext, fer-ho amb po4a és torna més difícil que abans, ja que simplement s’editava el nou fitxer paral·lelament a l’original. Però segueix sent possible gràcies als anomenats apèndixs.

Per ajudar a la comprensió, consideri els apèndix com uns pegats aplicats al document traduït després del procés. Són bastant diferents que els pegats originals (només tenen una línia de context, que pot incloure una expressió regular de perl, i únicament pot afegir text, sense eliminar res), però les funcionalitats són les mateixes.

El seu objectiu és permetre al traductor afegir contingut extra al document, que no és traducció del document original. L’ús més habitual és afegir una secció sobre la traducció en si mateixa, llistant els col·laboradors i explicant com informar dels errors de la traducció.

Els apèndixs s’han de proporcionar com fitxers a part. La primera línia forma una capçalera que indica el lloc del document resultant on s’ha de col·locar. La resta del fitxer d’apèndix s’afegirà sense modificacions a la posició determinada del document resultant.

La capçalera té una sintaxi molt rígida: ha de començar amb la cadena " PO4A−HEADER: ", seguida per una llista de camps "clau=valor" separats per punt i coma (;). Els espais en blanc SÓN importants. Tingui en compte que no pot usar el caracter punt i coma (;) en els valors, i que les cometes no ajuden.

Una vegada més, sona espantós, però els exemples de més endavant haurien d’ajudar-lo a trobar la forma d’escriure la línia de capçalera que necessiti. Per a il·lustrar la discussió, suposi que vol afegir una secció anomenada "Sobre aquesta traducció" després de l’anomenada "Sobre aquest document".

Aquí hi ha les possibles claus de capçalera:
position (obligatòria)

una expressió regular. Es col·locarà l’apèndix prop de la línia que encaixi amb aquesta expressió regular. Tingui en compte que estem parlant del document traduït, no l’original. Si hi ha més d’una línia que encaixi (o cap), l’addició fallarà. Sempre és millor donar un error que inserir l’apèndix en el lloc equivocat.

Aquesta línia es diu punt de posició a partir d’ara. El punt on s’inserirà l’apèndix es diu punt d’inserció. Aquests dos punts són molt propers, però no iguals. Per exemple, si desitja inserir una nova secció, és més fàcil posar el punt de posició en el títol de la secció anterior, i explicar-li a po4 on acaba la secció (recordi que el punt de posició ve donat per l’expressió regular, que ha d’encaixar una única línia).

La localizació del punt d’inserció respecte el punt de posició està controlat pels camps "mode", "beginboundary" i "endboundary", que s’expliquen a continuació.

En el nostre cas tindríem:

     position=<title>Sobre aquest document</title>

mode (obligatori)

Pot valdre les cadenes "before" (abans) o "after" (després), especificant la posició de l’apèndix, relativa al l<punt de posició>.

Com volem que la nostra nova secció se situï sota de la que hem encaixat, tenim:

     mode=after

beginboundary (utilitzada només quan mode=after, i obligatòriament en
aquest cas)
endboundary (idem)

L’expressió regular que encaixi el final de la secció després de la qual va l’apèndix.

Quan el mode=after, el punt d’inserció està després del punt de posició, però no justament després! Està situat al final de la secció que comença en el punt de posició, és a dir, abans o després de la línia encaixada pel paràmetre "???boundary", depenent de si s’ha fet servir "beginboundary" o "endboundary".

En el nostre cas, podem decidir-nos per indicar el final de la secció que encaixem afegint:

   endboundary=</section>

o indicar el principi de la següent secció indicant:

   beginboundary=<section>

En ambdós casos, es col·locarà el nostre apèndix després de </section> i abans de <section>. La primera opció és millor perquè funcionarà encara que re-organitzem el document.

Both forms exist because documentation formats are different. In some of them, there is a way to mark the end of a section (just like the "</section>" we just used), while some other don’t explicitly mark the end of section (like in man). In the former case, you want to make a boundary matching the end of a section, so that the insertion point comes after it. In the latter case, you want to make a boundary matching the beginning of next section, so that the insertion point comes just before it.

Pot semblar obscur, però amb una mica de sort, els següents exemples l’il·luminaran.
Seguint amb l’exemple que hem utilitzat fins ara, per tal d’afegir una
secció anomenada "Sobre la traducció" després de la secció "Sobre
aquest document" en un document sgml, podeu utilitzar qualsevol
d’aquestes línies de capçalera:

 PO4A−HEADER: mode=after; position=Sobre aquest document; endboundary=</section>
 PO4A−HEADER: mode=after; position=Sobre aquest document; beginboundary=<section>

Si voleu afegir quelcom després de la següent secció de nroff:

  .SH "AUTORS"

haureu d’utilitzar un "position" que encaixi amb aquesta línia, i un "beginboundary" que encaixi amb el principi de la següent secció (com ara "^\.SH"). Llavors l’annex s’afegirà després del punt de posició i immediatament abans de la primera línia que encaixi amb el "beginboundary". És a dir:

 PO4A−HEADER:mode=after;position=AUTORS;beginboundary=\.SH

Si voleu afegir quelcom a una secció (com ara després de "Copyright Big
Dude") en lloc d’afegir una secció completa, proporcioneu una
"position" que encaixi amb aquesta línia, i doneu un "beginboundary"
que encaixi qualsevol línia.

 PO4A−HEADER:mode=after;position=Copyright Big Dude, 2004;beginboundary=^

Si voleu afegir quelcom al final del document, utilitzeu una "position"
que encaixi amb qualsevol línia del document (però només una línia.
Po4a no seguirà si no és única), i doneu un "endboundary" que no
encaixi amb res. No utilitzeu cadenes simples aquí, com ara ""EOF"",
sinó cadenes que tinguin menys probabilitats de sortir en el vostre
document.

 PO4A−HEADER:mode=after;position=<title>Quant a</title>;beginboundary=FakePo4aBoundary

En qualsevol cas, recordeu que això són expressions regulars. Per exemple, si voleu encaixar el final d’una secció de nroff que acabi amb aquesta línia

  .fi

no utilitzeu ".fi" com a endboundary, perquè encaixarà amb "el[ fi]txer", que obviament no és el què s’esperava. L’endboundary correcte en aquest cas és: "^\.fi$".

Si l’annexe no es col·loca on esperàveu, proveu de passar el paràmetre −vv a les eines, de forma que explicarà què fa per col·locar l’annexe.

Exemple més detallat

Document original (en format pod):

 |=head1 NAME
 |
 |dummy − a dummy program
 |
 |=head1 AUTHOR
 |
 |me

Llavors, el següent annexe s’assegurarà de que s’afegeix una secció (en català) sobre el traductor al final del fitxer.

 |PO4A−HEADER:mode=after;position=AUTOR;beginboundary=^=head
 |
 |=head1 TRADUCTOR
 |
 |jo

Per tal de posar l’annexe abans d’ AUTHOR , utilitzeu la següent capçalera:

 PO4A−HEADER:mode=after;position=NOM;beginboundary=^=head1

Això funciona perquè la següent línia que encaixa el beginboundary /^=head1/ després de la secció " NAME " (traduït com a " NOM " en català), és la que declara els autors. Per tant, l’annexe es col·locarà entre ambdues seccions.

Com fer tot això en una sola invocació al programa?
La utilització de po4a ha demostrat ser una mica confusa per als usuaris, ja que s’han de cridar dos programes diferents, en l’ordre adequat (po4a−updatepo i després po4a−translate), on cadascun d’ells necessita més de 3 paràmetres. A més, amb aquest sistema era difícil utilitzar un únic fitxer po per tots els documents quan s’utilitzava més d’un format.

El programa po4a(1) va ser dissenyat per solucionar aquestes dificultats. Una vegada heu convertit el vostre projecte a aquest sistema, escriviu un fitxer simple de configuració, explicant on són els fitxers de traducció (po i pot), on són els documents originals, els seus formats, i on s’han de col·locar les traduccions.

Després, una crida a po4a(1) sobre aquest fitxer assegura que els fitxers po se sincronitzen amb el document original, i que el document traduït es genera correctament. Per suposat, segurament voldreu cridar aquest programa dues vegades: una abans d’editar el fitxer po per actualitzar-lo, i una altra després, per obtenir els documents traduïts completament actualitzats. Però únicament haureu de recordar una línia de comandes.

HOWTO customize po4a?
po4a modules have options (specified with the −o option) that can be used to change the module behavior.

It is also possible to customize a module or new / derivative / modified modules by putting a module in lib/Locale/Po4a/, and adding lib to the paths specified by the PERLLIB or PERL5LIB environment. For example:

   PERLLIB=$PWD/lib po4a −−previous po4a/po4a.cfg

Note: the actual name of the lib directory is not important.

Com funciona?

Aquest capítol ofereix una breu explicació del funcionament intern de po4a, de manera que es pugui sentir més segur per ajudar-nos a mantenir-lo i a millorar-lo. També el pot ajudar a entendre perquè no fa el què esperava, i com solucionar problemes.

Visió general
L’arquitectura de po4a és orientada a objectes (en Perl. No és estupend?). L’avantpassat comú de totes les classes dels analitzadors s’anomena TransTractor. Aquest nom tan estrany ve del fet que s’encarrega simultàniament de traduir el document i d’extreure les cadenes.

Més formalment, rep com a entrada un document a traduir junt amb un fitxer po que conté les traduccions a utilitzar, i produeix dues sortides separades: un altre fitxer po (resultant de l’extracció de les cadenes traduïbles del document d’entrada), i un document traduït (amb la mateixa estructura que el d’entrada, però amb les cadenes traduïbles canviades pel contingut del po d’entrada). Aquí hi ha una representació gràfica:

   Document d'entrada −\                          /−−−> Document de sortida
                        \     TransTractor::     /           (traduït)
                         +−−>−   parse()  −−−−−−+
                        /                        \
   po d'entrada −−−−−−−/                          \−−−> po de sortida
                                                            (extret)

Aquest petit eix és el nucli de tota l’arquitectura de po4a. Si s’omet el po d’entrada i el document de sortida, s’obté po4a−gettextize. Si proporcioneu ambdues entrades i ometeu el fitxer po de sortida, obteniu po4a−translate.

TransTractor::parse() és una funció virtual implementada per cada mòdul. Aquí hi ha un petit exemple per mostrar com funciona. Aquest analitza una llista de paràgrafs, on cadascun comença amb <p>

  1 sub parse {
  2   PARAGRAF: while (1) {
  3     $my ($paragraf,$pararef,$linia,$lref)=("","","","");
  4     $my $primer=1;
  5     while (($linia,$lref)=$document−>shiftline() && defined($linia)) {
  6       if ($linia =~ m/<p>/ && !$primer−−; ) {
  7         $document−>unshiftline($linia,$lref);
  8
  9         $paragraf =~ s/^<p>//s;
 10         $document−>pushline("<p>".$document−>translate($paragraf,$pararef));
 11
 12         next PARAGRAF;
 13       } else {
 14         $paragraf .= $linia;
 15         $pararef = $lref unless(length($pararef));
 16       }
 17     }
 18     return; # No tenim una línia definida? Final del fitxer d'entrada.
 19   }
 20 }

A la línia 6, trobem <p> per segona vegada. Això vol dir que comença el següent paràgraf. Llavors tornem la línia que acabem d’obtenir cap al document original (línia 7) i enviar el paràgraf que hem construït fins al moment cap a les sortides. Després d’eliminar-ne el <p> a la línia 9, enviem la concatenació d’aquest tag amb la traducció de la resta del paràgraf.

Aquesta funció translate() està molt bé. Insereix el seu paràmetre cap al fitxer po de sortida (extracció) i en retorna la traducció que troba al fitxer po d’entrada (traducció). Com que això s’utilitza com a part del paràmetre de pushline(), aquesta traducció va a parar al document de sortida.

Com mola, no? Es pot escriure un mòdul complet de po4a en menys de 20 línies si el format és suficientment simple...

Podeu aprendre més sobre això a Locale::Po4a::TransTractor(3pm).

Gettextització: com funciona?
La idea és agafar el document original i la seva traducció, i suposar que l’enèsima cadena extreta de la traducció, és la traducció de l’enèsima cadena de l’original. Perquè funcioni, ambdós fitxers han de compartir exactament la mateixa estructura. Per exemple, si els fitxers tenen la següent estructura, es molt poc probable que la quarta cadena de la traducció (del tipus ’capítol’) sigui la traducció de la quarta cadena de l’original (del tipus ’paràgraf’).

    Original         Traducció
  capítol            capítol
    paràgraf           paràgraf
    paràgraf           paràgraf
    paràgraf         capítol
  capítol              paràgraf
    paràgraf           paràgraf

Per fer això, els analitzadors de po4a s’utilitzen en l’original i en la traducció per extreure fitxers po, i després es construeix un tercer fitxer po a partir d’aquests prenent les cadenes del segon com a traduccions de les cadenes del primer. Per tal de comprovar que les cadenes que ajuntem siguin realment traducció l’una de l’altra, els analitzadors de documents de po4a han de desar informació sobre el tipus sintàctic de les cadenes del document (tots els existents ho fan, el vostre també hauria de fer-ho). Després, aquesta informació s’utilitza per assegurar que ambdós documents tenen la mateixa sintaxi. A l’exemple anterior, això ens permetria detectar que la quarta cadena és un paràgraf en un cas, i un títol de capítol a l’altre cas, i podriem informar del problema.

En teoria, seria possible detectar el problema, i resincronitzar el fitxer després (tal com fa diff). Però no està clar què hauriem de fer amb les cadenes d’abans de la dessincronització, i podria produir mals resultats a vegades. És per això que la implementació actual no intenta resincronitzar res i fallarà donant informació quan alguna cosa vagi malament, requerint la modificació manual dels fitxers per solventar el problema.

Fins i tot amb aquestes precaucions, les coses poden empitjorar amb molta facilitat. És per això que totes les traduccions extretes d’aquesta forma es marquen com a difuses per assegurar que el traductor les repassi i les comprovi.

Annexes: Com funciona?
Bé, això és força simple. El document traduït no s’escriu directament al disc, sinó que es manté en memòria fins que s’han aplicat tots els annexes. L’algorisme involucrat és força simple. Busquem la línia que encaixa amb l’expressió regular de posició, i si hi havia el mode=before, insertem l’annexe abans. Sinó, busquem la següent línia que encaixi amb el boundary i insertem l’annexe després d’aquesta línia, si és un "endboundary" o abans, si és un "beginboundary".

PMF

Aquest capítol agrupa les Preguntes Més Freqüents. De fet, la majoria de preguntes actuals es poden formular d’aquesta manera: "Per què s’ha dissenyat d’aquesta forma i no d’una altra?" Si pensa que po4a no és la solució ideal per a la traducció de documentació, hauria de considerar llegir-se aquesta secció. Si no respon les seves preguntes, contacti amb nosaltres a la llista de correu <po4a−devel [AT] lists.org>. Volem saber la seva opinió.

Perquè hem de traduir cada paràgraf per separat?
Sí, a po4a, cada paràgraf s’ha de traduir per separat (de fet, cada mòdul ho decideix, però tots els existents ho fan, i els vostres també ho haurien de fer). Aquest enfoc té dos avantatges principals:

Quan les parts tècniques del document s’amaguen, el traductor no s’hi pot embolicar. Com menys marques presentem al traductor, menys es pot equivocar.

Tallar el document ajuda a aïllar els canvis del document original. Quan l’original es modifiqui, aquest procés facilitarà la cerca de parts de la traducció que necessiten actualització.

Tot i aquests avantatges, a alguna gent no li agrada la idea de traduir els paràgrafs per separat. Aquí hi ha algunes de les respostes que puc donar a les seves pors:

Aquest enfoc s’ha demostrat exitós al projecte KDE i ha permès a la seva gent produir la quantitat més gran de documentació traduïda i actualitzada que conec.

Els traductors encara poden utilitzar el context per traduir, ja que les cadenes del fitxer po estan en el mateix ordre que en el document original. Una traducció seqüencial serà molt semblant tant si utilitzeu po4a com si no. I en qualsevol cas, la millor manera d’aconseguir el context segueix sent convertir el document a un format imprimible, ja que els formatats de text no són llegibles, en la meva opinió.

Aquest enfoc és el que utilitzen els traductors professionals. Estic d’acord que ells tenen uns objectius una mica diferents que els dels traductors de programari lliure. Per exemple, el manteniment és habitualment menys crític per ells ja que el contingut no és gaire variable.

Perquè no partir a nivell de frase (o inferior)?
Les eines de traducció professionals a vegades parteixen el document a nivell de frases per tal de maximitzar la reusabilitat de les traduccions prèvies i accelerar el procés. El problema és que la mateixa frase pot tenir diverses traduccions, depenent del context.

Els paràgrafs són més llargs que les frases, per definició. Això pràcticament permet assegurar que un mateix paràgraf en dos documents tindrà el mateix significat (i traducció), a part del context de cada cas.

Partir en parts més petites que frases seria molt dolent. Seria una mica llarg d’explicar el motiu aquí, però si li interessa el tema, consulti la pàgina de manual de Locale::Maketext::TPJ13(3pm) (que ve amb la documentació de Perl), per exemple. Per resumir, cada idioma té les seves pròpies regles de sintaxi, i no es poden construir frases annexant troços, i que funcioni per tots els llenguatges existents (ni tan sols per 5 dels 10 més parlats, o fins i tot menys).

Perquè no posem l’original com a comentari prop de la traducció (o d’alguna altra manera)?
A primer cop d’ull, gettext no sembla estar adaptat a tot tipus de traduccions. Per exemple, no semblava estar adaptat a debconf, la interfície que utilitzen els paquets de Debian per la seva interacció amb l’usuari durant la instal·lació. En aquest cas, els texts a traduir eren molt curts (una dotzena de línies per cada paquet), i era difícil posar les traduccions en un fitxer especialitzat, ja que ha d’estar disponible abans de la instal·lació del paquet.

És per això que els desenvolupadors de debconf van decidir implementar una altra solució, on les traduccions es desaven en el mateix fitxer que l’original. Pot semblar atractiu. Algú podria voler-ho fer amb xml, per exemple. Tindria aquesta pinta:

 <section>
  <title lang="en">My title</title>
  <title lang="ca">El meu títol</title>
  <para>
   <text lang="en">My text.</text>
   <text lang="ca">El meu text.</text>
  </para>
 </section>

Però això va ser tan problemàtic que ara es torna a utilitzar una solució basada en fitxers po. Tan sols es pot editar l’original en el fitxer, i les traduccions s’han ded fer en fitxers po extrets de la plantilla original (i es munta tot a l’hora de compilar el paquet). El sistema vell es va determinar obsolet per diversos motius:

problemes de manteniment

Si diversos traductors proporcionen pegats alhora, es complica la feina de fusionar-los.

Com detectareu canvis a l’original, que necessiten aplicar-se a les traduccions? Per tal d’utilitzar diff, heu de tenir en compte quina versió de l’original heu traduït. És a dir, necessiteu un fitxer po al vostre fitxer ;)

problemes de codificació

Aquesta solució és viable quan tan sols intervenen llengües europees, però la introducció del coreà, el rus i/o l’àrab compliquen la situació notablement. Una solució podria ser utilitzar UTF , però encara hi ha alguns problemes amb això.

A més, aquests problemes són difícils de detectar (per exemple, només els lectors coreans detectaran que la codificació del coreà és incorrecta [per culpa del traductor rus])

gettext soluciona tots aquest problemes alhora.

Però gettext no es va dissenyar per a aquest ús!
És cert, però fins ara ningú ha trobat cap solució millor. L’única alternativa coneguda és la traducció manual, amb tots els problemes de manteniment.

Què hi ha de les altres eines de traducció de documentació que utilitzen gettext?
Pel què sé, tan sols n’hi ha dues:
poxml

Aquesta és l’eina desenvolupada per la gent de KDE per tractar DocBook XML . Si no vaig errat, aquest va ser el primer programa que extreia les cadenes a traduir de la documentació i en feia fitxers po, i després de la traducció les injectava en el document.

Tan sols pot tractar XML , i només un DTD particular. M’ha decepcionat una mica la forma que té de tractar les llistes, que acaba amb un msgid molt gran. Quan la llista creix, el bloc esdevé difícil de tractar.

po-debiandoc

Aquest programa fet per Denis Barbier és com un precursor del mòdul sgml de po4a, que més o menys el deixa obsolet. Com el nom diu, tan sols tracta el dtd de debiandoc, que és més o menys un dtd obsolet.

Els avantatges principals de po4a sobre aquests és la facilitat d’afegir contingut extra (que és encara pitjor allà) i l’habilitat d’aconseguir la gettextització.

Educant els desenvolupadors sobre les traduccions
When you try to translate documentation or programs, you face three kinds of problems; linguistics (not everybody speaks two languages), technical (that’s why po4a exists) and relational/human. Not all developers understand the necessity of translating stuff. Even when good willed, they may ignore how to ease the work of translators. To help with that, po4a comes with lot of documentation which can be referred to.

Un altre punt important és que cada fitxer traduït comença amb un breu comentari que indica què és el fitxer i com utilitzar-lo. Això hauria d’ajudar als pobres desenvolupadors inundats amb pilots de fitxers en diversos idiomes que no parlen, i els ajudarà a fer bé la seva feina.

In the po4a project, translated documents are not source files anymore. Since sgml files are habitually source files, it’s an easy mistake. That’s why all files present this header:

 |       *****************************************************
 |       *           GENERATED FILE, DO NOT EDIT             *
 |       * THIS IS NO SOURCE FILE, BUT RESULT OF COMPILATION *
 |       *****************************************************
 |
 | This file was generated by po4a−translate(1). Do not store it (in cvs,
 | for example), but store the po file used as source file by po4a−translate.
 |
 | In fact, consider this as a binary, and the po file as a regular source file:
 | If the po gets lost, keeping this translation up−to−date will be harder ;)

Likewise, gettext’s regular po files only need to be copied to the po/ directory. But this is not the case of the ones manipulated by po4a. The major risk here is that a developer erases the existing translation of his program with the translation of his documentation. (Both of them can’t be stored in the same po file, because the program needs to install its translation as an mo file while the documentation only uses its translation at compile time). That’s why the po files produced by the po-debiandoc module contain the following header:

 #
 #  ADVISES TO DEVELOPERS:
 #    − you do not need to manually edit POT or PO files.
 #    − this file contains the translation of your debconf templates.
 #      Do not replace the translation of your program with this !!
 #        (or your translators will get very upset)
 #
 #  ADVISES TO TRANSLATORS:
 #    If you are not familiar with the PO format, gettext documentation
 #     is worth reading, especially sections dedicated to this format.
 #    For example, run:
 #         info −n '(gettext)PO Files'
 #         info −n '(gettext)Header Entry'
 #
 #    Some information specific to po−debconf are available at
 #            /usr/share/doc/po−debconf/README−trans
 #         or http://www.debian.org/intl/l10n/po−debconf/README−trans
 #

RESUM dels avantatges de l’enfoc basat en gettext

The translations are not stored along with the original, which makes it possible to detect if translations become out of date.

The translations are stored in separate files from each other, which prevents translators of different languages from interfering, both when submitting their patch and at the file encoding level.

Internament està basat en "gettext" (però "po4a" ofereix una interfície molt simple per tal que no necessiteu entendre el funcionament intern per tal d’utilitzar-lo). Així no hem de reinventar la roda, i degut al seu ampli ús, podem pensar que són unes eines més o menys lliures d’errors.

Per l’usuari final no canvia res (a part que les traduccions es mantindran millor actualitzades :). El fitxer de documentació resultant distribuït és exactament el mateix.

No cal que els traductors aprenguin una nova sintaxi de fitxer, i podran treballar amb el seu editor de fitxers po predilecte (com ara el mode po d’emacs, kbabel o gtranslator).

Gettext offers a simple way to get statistics about what is done, what should be reviewed and updated, and what is still to do. Some example can be found at those addresses:

http://kbabel.kde.org/img/previewKonq.pnghttp://www.debian.org/intl/l10n/

Però no tot és bonic, i aquest enfoc també té alguns desavantatges que haureu de tenir en compte.

Els annexes són... estranys, a primer cop d’ull.

No podeu adaptar el text traduït al vostre gust, com ara partint paràgrafs per aquí, o ajuntant-ne dos per allà. Però vist d’una altra manera, si hi ha algun problema amb l’original, s’hauria d’informar com a error.

Encara que tingui una interfície fàcil, segueix sent una nova eina que la gent ha d’aprendre.

Un dels meus somnis és que s’integrés po4a d’alguna manera amb gtranslator o kbabel. Quan s’obrís un document sgml, s’extraurien automàticament les cadenes. Quan es guardés, es podria escriure un fitxer sgml traduït al disc. Si aconseguim fer un mòdul per a MS Word ( TM ) (o com a mínim RTF ) fins i tot podrien utilitzar-lo traductors professionals.

AUTORS

 Denis Barbier <barbier,linuxfr.org>
 Martin Quinson (mquinson#debian.org)

COMMENTS

blog comments powered by Disqus